The Girl Effect

19 08 2008

The Girl Effect és una pel·lícula tipogràfica sobre l’efecte social i econòmic que poden tenir les adolescents en paísos en vies de desenvolupament quan se’ls ofereix una possibilitat de participar en la societat. A més a més del tema, que ja és rellevant per si mateix, el format de la presentació està molt cuidat i és visualment molt atractiu. En definitiva, un tema social especialment interessant acompanyat d’una bona posada en escena.

Per cert, el vídeo l’he trobat a través de la pàgina Information aesthetics.





Un nou cop d’ull a Internet per Van Jacobson

28 07 2008

Tot i que una mica antic, avui he trobat aquest vídeo on Van Jacobson dona una conferència titolada A New Way to Look at Networking als empleats de Google. Personalment l’he trobat bastant interessant, especialment la part on dona una visió detallada de la història de les telecomunicacions, des de la telefonia fins a Internet. Espero que us agradi!





No diguis blat…

2 06 2008

…fins que sigui al sac i ben lligat.

Doncs si, ja fa un mes que estic vivint a Bonn he estat visquent durant mig any a Bonn, la antigua capital de l’Alemanya de l’oest. Concretament hi vaig estar des del 7 de juliol fins els 21 de desembre de 2007.

Sembla mentida com passa de ràpid el temps. Ara ja fa mig any que torno a ser a casa i, com sempre, el bloc està abandonat. La veritat és que ni tant sols se perquè hi estic escribint ara mateix. Suposo que no dec tenir res millor a fer…

Bé, ara que ja hi torno a estar posat i tindré més temps lliure potser m’animo a tornar escriure i tot… o potser no! En qualsevol cas ja ho veureu si aneu seguint el bloc, cosa que suposo no fa ningú.

Salutacions a tothom!

Pere





Sobre el canvi climàtic i l’escalfament global del planeta

25 04 2007

Últimament s’ha parlat molt sobre el canvi climàtic i l’escalfament global del planeta terra així que permeteu-me donar el meu punt de vista sobre aquest tema tant calent, i mai millor dit!

Abans d’entrar en detalls vull aclarir que no sóc cap científic especialista en temes relacionats amb el canvi climàtic sinó una persona amb dos dits de sentit comú i uns quants coneixements matemàtics i físics elementals que no es creu tot el que sent i llegeix als mitjans de comunicació sense analitzar-ho prèviament.

Així doncs, començaré per analitzar una frase sobre aquest tema que vaig sentir al programa Thalassa del Canal33 el dissabte de la setmana pasada per tal d’acabar amb una petita reflexió sobre el tema. Bé, comencem doncs!

La frase deia quelcom semblant a “si es desfà tot el gel dels pols el nivell del mar pujarà seixanta metres” (si, 60 metres!). Analitzem-ho.

El volum d’una esfera, en aquest cas la terra, es pot calcular mitjançant la formula v=4/3*pi*r³. Si derivem aquesta equació en funció del radi (tranquils, no explicarem com es fa!) podem conèixer la superfície de qualsevol esfera, que correspon a la formula matemàtica s=4*pi*r².

Amb aquesta última formula i coneixent que el radi de la terra és d’aproximadament 6.500km, fet que es coneix amb bastanta exactitud des del temps dels grecs, podem conèixer la superfície del nostre planeta. Si agafeu la calculadora i pitgeu les tecles corresponents en l’ordre adequat obtindreu que la superfície de la terra és d’aproximadament 500.000.000km².

Coneixent també que el 70% de la terra és aigua (crec recordar que això s’explicava a primària) podem saber que la superfície d’aigua present a la terra és de 350.000.000km² aproximadament, que no està gens malament! Si això ho multipliquem per l’alçada que es comentava al programa podem obtenir el volum d’aigua que serà necessàri per fer pujar el nivell del mar 60 metres (0,06km). Ni mes ni menys són 21.000.000km³ d’aigua, aproximadament. Si, 21 mil·lions de quilòmetres cúbics d’aigua. Una mica massa, no us sembla?

Però es que això no és el pitjor de tot! Algú recorda el principi d’Arquímedes? Si home, allò que expliquen a classe de ciències i que diu quelcom semblant a que qualsevol cos submergit en un líquid desplaça un volum d’aigua igual al volum del cos submergit. Llavors, si el gel està flotant a l’aigua del mar i, per tant, ja desplaça un volum d’aigua igual al seu volum, d’on sortiran els 21.000.000km³ d’aigua? A més, no us ha passat mai que quan poseu una ampolla d’aigua al congelador explota? Això és degut a que el volum de l’aigua congelada és major al volum en estat líquid i, al no caber-hi a dins del recipient, surt per on pot. Ah, i recordeu també de l’escola el principi que diu que la materia ni es crea ni es destrueix sinó que només es transforma, així que aquesta aigua no pot apareixer per generació espontània. I segur que m’en deixo moltes altres d’evidències…

Que a on vull anar a parar amb tota aquesta explicació? Doncs que no nego l’existència de l’efecte de l’home sobre l’ecosistema mundial (seria enganyar-se a un mateix!) però em costa acceptar les bestieses que s’han arribat a dir aquests últims dies a través dels mitjans de comunicació. Es cert que el nivell del mar podria pujar uns quants centímetres, o un metre a tot estirar, degut a la neu resident a les muntanyes i demés però, ningú s’ha parat a pensar que si la terra s’escalfa l’evaporació de l’aigua del mar es produïra més facilment accelerant el cicle de l’aigüa amb totes les seves conseqüències positives i negatives (més pluges, per exemple)?

No vull ser més savi que els científics experts en la matèria però em sembla que ho estan exagerant tot una mica massa per algún motiu, segurament polític, que se m’escapa. Alguna idea?

Ah, també trobo molt curiós (i una mica sospitós també) que de cop i volta se’n parli tant a tots els medis però que en canvi no es prengui cap mesura correctiva a curt plaç per solucionar aquest problema que no sembla tenir remei.

Reflexionem-hi, siusplau.





El perquè del nou weblog

24 04 2007

Tal com ja us he comentat anteriorment, en aquest post desvetallaré els motius que m’han portat a reemprendre l’escriptura d’aquest weblog personal que tenia completament abandonat.

Començaré pel principi, com a totes les històries.

L’any passat el Marc i jo vàrem sentir a parlar d’unes beques universitàries per a estudiants d’enginyeria anomenades IAESTE que ofereixen la possibilitat de marxar a l’extranger per a realitzar un intercanvi tècnic, és a dir, per a treballar d’enginyer en pràctiques en una empresa de fora del país. La idea ens va semblar molt bona, ja que permet conèixer món a l’hora que s’agafa certa experiència laboral, així que ens hi vàrem apuntar. Després de fer tots els passos necessàris per aconseguir-ne una però, no n’hi va haver cap que ens agradés prou i vàrem decidir deixar-ho per més endavant.

Aquest any, aprofitat la feina feta per la convocatòria anterior, vàrem decidir tornar a apuntar-nos-hi esperant que, amb una mica més de sort que l’any anterior, n’hi hagués alguna que ens agradés. Quan van arribar les beques a finals de Febrer n’hi havía dues que tenien molt bona pinta i, sense pensar-nos-ho gaire, ens hi vàrem apuntar. La primera beca era una estada de tres mesos a la universitat d’Islàndia per a treballar amb temes relacionats amb l’investigació en xarxes telemàtiques, mentre que la segona beca era una estada de sis mesos en un institut de recerca de Wachtberg, Alemania, per investigar sobre temes relacionats amb la seguretat en les comunicacions en entorns tàctics (si, investigació amb aplicacions en àmbits militars), entre d’altres.

Doncs bé, fa un parell de setmanes va sortir la resolució de la convocatòria i ens les han assignat a nosaltres! Així doncs, jo marxo a Alemania a principis de Juliol, uns dies després de presentar el projecte final de carrera, i torno a finals de Desembre mentre que ell marxa a Islàndia a principis de Juny i tornarà a finals d’Agost.

Suposo que ara enteneu perquè m’he decidit a reemprendre aquest projecte, no? Bé, per si de cas us ho explico. L’objectiu és explicar les meves aventures diàries per les terres teutones (experiències personals, feina, viatges, idioma, etc.) acompanyant-ho amb les fotografies que vagi realitzant. A més a més, tampoc descarto tractar altres temes interessants relacionats amb els meus interessos com, per exemple, la tecnologia, la ciència, la naturalesa, la música i la literatura, entre d’altres.

En pròxims articles us acabaré d’explicar els detalls concrets del viatge, l’empresa a on treballaré i demes, d’acord?

Bé, fins a la pròxima entrega! I recordeu, a la mateixa hora i al mateix batcanal.